Empelts Dentals

Fins els anys 80, la solució a la pèrdua parcial o total de les dents, consistia en la col·locació d’aparells removibles o de ponts que requerien l’amputació de dents sanes.

Els treballs del Dr. Bränemarck van obrir una nova era en la reconstrucció oral, al permetre la reposició dental sobre bases de cargols de titani inserits en els maxil·lars. Aquests cargols s’uneixen íntimament a l’ós en un procés anomenat osteointegració.

L’objectiu final d’aquesta tècnica és l’obtenció d’una dentadura de màxima estètica i funció possible. Aquesta vindrà determinada pels teixits sobre els que efectuem la implantació y que determinarà el tipus de pròtesis que es podrà realitzar.

Els empelts com a solució protèsica, presenten els següents avantatges:

• No requereix l’amputació d’altres dents.
• Només es reposa la part afectada.
• Funcionalment, les pròtesis implantosoportades permeten una funció molt similar a la dentició normal.
• Permeten la conservació de l’estructura òssia, evitant l’atrofia òssia que provoca l’edentulisme (pèrdua de dents).
• Permet una major autoestima i seguretat en els pacients, al no dependre d’aparells removibles.
• Una vegada aconseguida l’osteointegració, les pròtesis implantosoportades poden durar molts anys (s’han descrit fins a 30 anys).

Malgrat això, tots hem sentit i vist molts casos en què el tractament final ha fracassat.

Per a evitar al màxim aquests casos, és important una correcta planificació quirúrgica i protèsica, així com el manteniment d’aquestes pròtesis pel pacient.

Procediment quirúrgic

La col·locació d'empelts es realitza comunament amb anestesia local, nosaltres la practiquem generalment en el quiròfan, per a donar les màximes garanties tant a nivell dels implants coma nivell de l’estat mèdic del pacient. En casos excepcionals, es requerirà sedació o anestesia general depenent del pacient i del tipus de cirurgia a efectuar.

Degut  a l’anatomia dels maxil·lars, aquesta cirurgia no està exempta de complicacions, que, poc freqüent, són molestes pel pacient com són la sensació d’anestèsia del llavi inferior que en un 95% es recupera en els següents 12 mesos, en la cirurgia de mandíbula.

Cada cop més, depenent de l’anatomia òssia del pacient, es pot realitzar la implantació dental mínimament invasiva, amb postoperatoris amb mínimes molèsties.

Si la cirurgia permet una col·locació d’implant amb una retenció adequada, la col·locació de dents de resina provisionals en el postoperatori immediat permet rehabilitar al pacient d’una manera casi immediata.

Empelts ossis

Sovint, la carència d’ós impedeix la col·locació normal d’un implant o d’un tipus de pròtesis el més natural possible.

En aquests casos, la utilització de l’ós propi pacient és la desitjada per a reconstruir la massa òssia perduda.

Distracció òssia

Consisteix en practicar uns talls a l’ós i mitjançant la col·locació d’uns aparells, anar separant els fragments de manera controlada per a regenerar ós i geniva alhora.

Elevació sinusal

En cas que l’ós de la zona posterior maxil·lar presenti poca alçada d’ós, podem regenerar la zona elevant la membrana sinusal i col·locant empelt d’ós a l’espai. Aquesta tècnica es practicarà uns mesos abans de la col·locació dels empelts.

Empelts zigomàtics

En cas d’atròfia maxil·lar severa en pacients que no siguin candidats als empelts ossis, els empelts zigomàtics constitueixen una alternativa, en la rehabilitació protèsica.

Si no pot portar dents fixes en el maxil·lar per falta d'os, aquesta és la seva solució. Mitjançant aquesta tècnica es poden col·locar els implants en l'os del pòmul per fer una protesis sense paladar, en 24 hores i fixa.

En definitiva, la implantologia avançada requereix de la simbiosi de coneixements en el camp de l’odontoestomatologia, així com de la cirurgia maxil·lofacial per a poder consensuar amb el pacient el tractament més adequat a les seves expectatives.