Implantació de pròtesi de genoll

Què és una pròtesi total del genoll?

La substitució protètica de les articulacions ha estat un dels majors avanços aconseguits per la cirurgia ortopèdica en aquest segle. L'esforç conjunt d'enginyers i cirurgians ortopèdics ha possibilitat el desenvolupament dels materials i les tècniques perquè això sigui possible. La substitució protètica consisteix en substituir una articulació lesionada o artrítica per una articulació artificial denominada pròtesi.

Què és una articulació?

Una articulació és una estructura especial del cos humà on acaben dos o més ossos i l'engranatge de la qual permet el moviment. Per exemple, l'os de la cama anomenat tíbia i el de la cuixa denominat fèmur s'uneixen formant el genoll. La part final de l'os d'una articulació es troba cobert d'un material llis i lluent que s'anomena cartílag. Aquest material esmorteeix les forces que actuen sobre l'os subjacent i permet que l'articulació es mogui fàcilment i sense dolor. L'articulació està inclosa en una càpsula recoberta en el seu interior per un teixit llis anomenat membrana sinovial. Aquest teixit produeix la sinòvia, un líquid que actua com a lubrificant, que redueix la fricció i el desgast de l'articulació. També existeixen uns lligaments que estabilitzen l'articulació. Creuant les articulacions hi ha músculs i tendons que, a més d'augmentar-ne l'estabilitat, afavoreixen el moviment.

Per què és necessària una pròtesi de genoll?

La raó més freqüent per col·locar una pròtesi de genoll és eliminar el dolor i la incapacitat causada per una gran destrucció articular. Les superfícies de l'articulació poden estar danyades per l'artrosi, procés que provoca el desgast del cartílag articular. L'articulació també pot estar danyada per l'artritis reumàtica. En aquesta malaltia, la membrana sinovial produeix unes substàncies químiques que destrueixen el cartílag articular.

Degut al dolor i a la rigidesa, el pacient evita utilitzar l'articulació. Els músculs que l'envolten s'afebleixen i això contribueix a dificultar la mobilitat de la mateixa. Quan la destrucció articular és important, la pròtesi total del genoll pot permetre al pacient tornar a desenvolupar activitats diàries.

En l'estudi de l'artrosi i de l'artritis reumàtica cal anotar els símptomes del pacient, realitzar una exploració física, anàlisis i radiografies.

Una vegada fet el diagnòstic es considerarà la possibilitat de col·locar una pròtesi quan el tractament mèdicorehabilitador i altres alternatives quirúrgiques no hagin aconseguit eliminar el dolor i la incapacitat.

Com es col·loca una pròtesi de genoll?

És una tècnica quirúrgica, una operació. Amb el pacient anestesiat, el cirurgià substitueix l'articulació danyada per materials artificials. En el genoll, els extrems ossis del fèmur i la tíbia se substitueixen per uns components protètics que s'articulen entre si i amb la ròtula (cassoleta), que en la majoria d'ocasions també és substituïda. Una pròtesi pot implantar-se en altres articulacions, malgrat que les que s'implanten més sovint són el genoll i el maluc.

Els materials utilitzats en les pròtesis totals estan dissenyats per permetre una mobilitat similar a la de l'articulació normal. Els components protètics acostumen a estar compostos per un element metàl·lic que encaixa exactament en un plàstic. S'utilitzen diversos metalls: acer inoxidable, aliatges de cobalt, crom i titani. El plàstic és polietilè, que és extremadament durador i resistent al desgast. Per a la fixació dels components a l'os sol utilitzar-se ciment, encara que també existeixen pròtesis que no fan servir ciment i que s'ancoren directament a l'os.

Quin és el període de recuperació després d'una pròtesi total de genoll?

És variable, depenent del pacient. Per regla general se l'anima a utilitzar la nova articulació poc després de la intervenció. Pot posar-se dret i caminar als pocs dies. El fisioterapeuta instrueix el pacient en la rehabilitació de l'articulació i l'ús de crosses.

Quins beneficis reporta una pròtesi total de genoll?

El major benefici és la desaparició del dolor. Alguns pacients noten alguna molèstia en l'articulació operada després de la intervenció. Aquestes molèsties són degudes a la cirurgia i al fet que els músculs que envolten l'articulació estan debilitats per la inactivitat. Aquestes molèsties poden perllongar-se durant algunes setmanes o mesos. La força muscular sol recuperar-se quan el dolor desapareix.

La mobilitat de l'articulació millora. El grau de recuperació depèn de la rigidesa de l'articulació abans de la intervenció.

Quins són els riscos d'una pròtesi total de genoll?

Existeixen riscos, com en qualsevol procediment quirúrgic. El pacient ha de comunicar al metge qualsevol problema que pugui complicar la cirurgia. Per determinar el risc quirúrgic amb la màxima exactitud i prevenir possibles complicacions es practica una analítica, una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. Aquestes proves són avaluades pel metge internista i per l'anestesista quan s'entrevista amb el pacient. L'anestesista informarà sobre el tipus d'anestèsia i els riscos anestèsics.

Quines són les possibles complicacions?

La major complicació potencial d'una pròtesi total de genoll és la infecció. Pot ocórrer just en la zona de la ferida o en profunditat, al voltant de la pròtesi. Pot ocórrer durant l'ingrés a l'hospital o un cop el pacient es trobi a casa seva, i fins i tot anys després de la intervenció. Les infeccions superficials de la ferida es tracten amb antibiòtics. Les infeccions profundes requereixen tractament quirúrgic i retirada de la pròtesi.

La infecció pot produir-se per disseminació d'una infecció localitzada en una altra part del cos. Per prevenir aquests tipus d'infeccions, les persones portadores d'una pròtesi total de genoll han de prendre antibiòtics abans de ser sotmeses a manipulacions dentals, sondatges urinaris o altres tipus de cirurgia. Si es produeix una infecció ha de ser tractada amb antibiòtics.

Existeixen altres complicacions que estan directament relacionades amb la pròtesi.

• Afluixament

  És el problema mecànic més freqüent després de la implantació d'una pròtesi. Provoca dolor i, si l'afluixament és important, pot ser necessari substituir la pròtesi per una altra. El desenvolupament de nous mètodes de fixació de la pròtesi a l'os pot minimitzar o eliminar aquest problema en el futur.

• Luxació de la ròtula

  En importants artrosis amb grans deformitats del genoll pot ocórrer que, una vegada col·locada la pròtesi, la ròtula es disloqui. El pacient sol tornar-la a col·locar espontàniament. En alguns casos precisarà una segona intervenció per solucionar el problema.

• Desgast

  Sol produir-se lentament. Pot contribuir a l'afluixament, tot i que rarament és necessari tornar a operar a causa del desgast aïllat.

• Trencament

  El trencament dels implants és molt rar. Si ocorre serà necessària una nova intervenció.

• Lesions nervioses

  Rarament es lesionen els nervis pròxims a l'articulació intervinguda. Pot ocórrer en els casos en els que s'ha de corregir una deformitat molt important. Amb el temps solen recuperar-se les funcions nervioses.

La pròtesi total de genoll és definitiva?

La majoria de persones d'edat poden esperar que la pròtesi no hagi de ser recanviada durant la resta de la seva vida. Els proporcionarà anys de benestar sense dolor, cosa que d'una altra manera no podríem aconseguir. En persones joves i actives és probable que es precisi una segona intervenció per al recanvi protètic. Els materials i les tècniques quirúrgiques milloren ràpidament gràcies al treball conjunt de cirurgians ortopèdics, enginyers i altres científics. El futur és prometedor per a aquells pacients operats d'una pròtesi total de genoll.

Equip Co+t Remei - Centre de Traumatologia, Cirurgia Ortopèdica, Neurocirurgia i Tractament del dolor.