El càncer colorectal

Es coneixen alguns factors de risc en relació amb el CCR. Són :

1. Factors de tipus ambiental, entre els quals es pot destacar de forma predominant els dietètics. Des de fa anys, se sap que aquests tumors són més freqüents en poblacions amb elevat nivell socioeconòmic, existint una relació directa entre el CCR i el consum de calories per capita. També, les dietes riques en greixos i pobres en fibres predisposen el CCR.
2. Factors genètics. Se sap que sobre un 25% de casos de CCR tenen història familiar. Es coneixen diverses síndromes de tipus familiar amb susceptibilitat acusada per desenvolupar CCR (síndrome polipósico familiar, síndrome de Gardner, etc.).
3. Malaltia inflamatòria intestinal, com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn, representen un major risc a patir CCR.
4. Pòlips (sense factors genètics aparents) com l'adenoma vellós.

La gran majoria de tumors (90 -95%) són adenocarcinomes. La resta es distribueix entre un ampli ventall de diferents tumors entre els quals s'observen amb major freqüència els limfomes i sarcomes.

Els símptomes que produeixen varien en funció de la seva localització dins el marc del còlon. Per exemple, els tumors de còlon dret (cec i ascendent) poden assolir una mida voluminosa abans de produir sentim obstructius, solen ulcerar-se i produir el que es coneix com a sàgnia "oculta" ja que els excrements no es tenyeixen amb aquest i sol es diagnostiquen si eventualment s'estudia l'origen d'una anèmia ferropènica. Els tumors de còlon transvers i còlon dret solen produir amb major freqüència alteracions del ritme deposicional, símptomes de caràcter obstructiu i ocasionalment sagnat. Finalment, en general els tumors de rectosigma poden produir hemorràgia, alteracions de ritme intestinal i dolor anorectal.El millor o pitjor pronòstic del procés està directament relacionat amb la precocitat del diagnòstic i la terapèutica emprada. El primer factor és clar : com abans es diagnostiqui el tumor menys probable és que hagi adquirit una mida i extensió considerables. El segon està relacionat amb les característiques de la cirurgia practicada i la teràpia adjuvant o per a la malaltia disseminada que s'arbitri.

El tractament és el següent:

1. De la malaltia local: El tractament inicial és la cirurgia. Consisteix en l'eradicació "en bloc" del tumor primari i les àrees ganglionars adjacents.
2. De la malaltia subclínica : Un tumor s'origina a partir d'una cèl·lula. Durant el desenvolupament tumoral i fins que aquest ha adquirit una mida capaç de produir símptomes, és possible que determinades cèl·lules abandonin el tumor primari i assentin en òrgans distants. Són les micrometàstasis o malaltia subclínica. D'altra banda sabem que la cirurgia sola no és curativa en tots els casos i que l'addició d'una quimioteràpia adjuvant millora els índexs de curació de forma notable. És doncs aconsellable plantejar el tractament d'un CCR de forma integral associant la quimioteràpia a la cirurgia.
3. De la malaltia estesa : Quan el tumor ha produït metàstasi s'ha de recórrer a la quimioteràpia. Per sort, el panorama d'aquestes situacions ha experimentat un canvi notable. En efecte, es disposa en l'actualitat de nous medicaments i estratègies que permeten tractar pacients en fase metastàsica amb bona resposta.