Comentaris sobre el Virus del Papil·loma Humà (VPH)

Sobre aquest tema s'han abocat nombroses opinions, moltes d'elles contradictòries, que freqüentment han contribuït a generar certa confusió entre els potencials usuaris d'aquest fàrmac.

Aquest petit comentari pretén únicament aclarir uns conceptes bàsics sobre el VPH, com i a qui afecta, i quins grups de pacients són susceptibles de beneficiar-se de l'administració de la vacuna.

El VPH és un virus DNA que afecta a pell i mucoses i que es transmet preferentment per via sexual.

La seva capacitat de transmissió és molt elevada. Els índexs de transmissió i els percentatges de dones afectades actualment, i de les que ho estaran en els pròxims anys, varia sensiblement segons d'on són procedents les estadístiques en funció, especialment, de l'àrea geogràfica on es va efectuar l'estudi. No obstant això, totes elles coincideixen que els percentatges d'afectació actual són elevats i que augmentaran notablement si no es posa fre a la cadena de transmissió del virus.

El VPH és responsable d'una immensa majoria dels càncers de coll uterí i d'alts percentatges en càncers d'altres localitzacions, tals com els anorectals, vulva i penis. S'estudia la seva possible relació amb altres càncers.

S'han diferenciat més de 100 tipus de VPH. A les berrugues genitals els més freqüents són el 6 i l'11. En el càncer de vulva són el 16, 18, 45 i 52. En el de vagina, el 16. En el càncer de coll uterí predominen els 16, 18, 31, 33 i 45.

A tot el món es calcula que hi ha més de 200 milions de dones afectades pel VPH, sent el 16 i el 18 els tipus més freqüents. En el sexe masculí, per les seves característiques anatòmiques, s'observa una menor receptivitat a la infecció, actuant preferentment com a portadors.

Ja que, una vegada establerta la infecció, no disposem d'una teràpia eficaç per a la seva eliminació, l'estratègia davant aquest problema s'ha d'encaminar cap a la prevenció del mateix.

Quant al seu diagnòstic, la pràctica periòdica de citologia i la tipificació del DNA del VPH constitueixen el sistema més eficaç de diagnòstic de la presència del virus i la determinació del seu tipus.

Respecte a la prevenció disposem de les vacunes profilàctiques que hem esmentat a l'inici de l'article.

Disposem de 2 vacunes, Gardasil i Cervarix. Ambdues han estat reconegudes pels mateixos estaments mèdics a tot el món tenint per tant, el mateix nivell de garantia.

La durada del perfil de seguretat en ambdues vacunes és elevat, d'uns 15-20 anys.

L'eficàcia d'ambdues vacunes és elevada i similar.

Es recomana la seva administració per via intramuscular a la regió deltoide o a la cara externa de la cuixa i és molt important que la vacuna es mantingui a una temperatura d'entre 2 i 8ºC i administrar-la en un període de 10-15 minuts després de treure-la de la nevera.

S'administren en 3 dosis, al ritme de 0, 1 i 6 mesos (Cervarix) ó 0, 2 i 6 mesos (Gardasil).

Aquests terminis tenen uns marges de variabilitat encara que és convenient respectar-los bàsicament.

Els efectes secundaris són poc freqüents, predominant els de tipus local com un dolor lleu a la zona d'administració, de 3-4 dies de durada. S'han descrit altres efectes secundaris, encara que la seva freqüència és realment molt baixa.

Respecte a quins grups de pacients no ha de ser administrada, em referiré únicament a la no conveniència de vacunar-se durant l'embaràs encara que sí que pot administrar-se durant la lactància i, en general, en casos d'immunodeficiència. No obstant això, el metge que l'administri valorarà cada cas independentment.

La màxima prioritat, quant a eficàcia preventiva, és administrar la vacuna a nenes de 10 a 14 anys a causa de la seva màxima resposta immunològica i a l'absència de relacions sexuals majoritàriament.

El límit d'edat aconsellat per a l'administració de la vacuna està en revisió encara que no es tracta d'una contraindicació sinó d'obtenir una bona resposta immunològica. Sembla que aquesta és adequada per sota de 35 anys encara que, com he dit, no hi ha contraindicació per a edats més avançades, estant en estudi la seva eficàcia.

Respecte a la seva administració a barons encara és un apartat en estudi pel que encara no s'aplica en forma seriada.

Al nostre país ja s'ha iniciat una campanya de vacunació escolar a nenes d'11-12 anys el que, sens dubte, redundarà en una disminució de la incidència d'aquesta malaltia en un futur pròxim.

Com a comentari final a totes aquestes dades que pretenen bàsicament exposar unes idees senzilles sobre la vacuna del VPH, sobre qui són els seus usuaris potencials i, especialment, sobre els avantatges que reporta la seva aplicació i els seus possibles efectes adversos, sembla evident que aquesta vacuna suposa un gran avenç en la lluita contra una malaltia que afecta a un gran nombre de persones i que, en cas de no frenar-se el seu avenç, multiplicarà enormement el nombre d'afectats. D'altra banda, la val