General: 932 850 010
Urgències: 932 850 777
"Estem avançant encara molt més en el tractament del càncer perquè coneixem millor els mecanismes que regeixen la vida de la cèl·lula" 1/2
07/04/2017
La Dra. Checa ens parla de com el càncer ataca el nostre cos
Tots sabem que el càncer és una malaltia que ataca als òrgans afectats per algun tipus de tumor, però, Què és un tumor?
Un tumor és un bony, un grup de cèl·lules que s’han dividit.
Un tumor pot ser benigne si es mantenen aquestes cèl·lules en lloc on s’han format, o tumor maligne que associem a càncer quan aquestes cèl·lules prenen capacitats com envair els teixits del voltant i també formar vasos per on podran sortir i anar a envair a altres òrgans, es a dir que les cèl·lules es seguiran copiant. Aleshores parlem de metàstasis.
La paraula càncer serveix per moltes malalties, estem parlant de situacions clíniques molts diferents, inclòs càncers originats en un mateix òrgan poden tenir diagnòstics i formes moleculars molt diferents que requereixen tractaments diferents.
Per exemple, un tumor benigne seria un lipoma, aquells cúmuls de greix que tenim a sota de la pell o be pòlips. Un tumor maligne seria un càncer de mama, un càncer de pulmó.
També hem de dir que hi han tumors o càncers que no formen bonys, com es el càncer líquid, la leucèmia.
Què fa que es puguin produir aquests tumors? Només factors externs al nostre cos?
El nostre cos està format per bilions de cèl·lules, son unitats microscòpiques que tenen capacitat per créixer, reproduir-se i per fer les funcions vitals del nostre cos.
Les cèl·lules tenen una informació emmagatzemada al nucli, el DNA (àcid desoxirribonucleic) guarda tota aquesta informació com si fos un llibre. El nucli de les cèl·lules ( DNA ) tindrà funcions molts importants per la nostra vida de cada dia.
Com a curiositat, el DNA es va voler seqüenciar amb el projecte Genoma Humà a l’any 2003. Es va pensar que les cèl·lules estarien formades només per gens però també es va veure que hi havien espais sense gens. Un gen es un trosset de DNA que té una informació concreta per formar una proteïna que també tindrà una activitat concreta.
Nosaltres ens pensàvem que el ser humà tindria molts gens, però es va comprovar que no en tenim tants si ens comparem amb ratolins o amb eriçons de mar. El ser humà té 20.000 gens i aquests gens estan immersos en trossos de DNA que no tenen gens. Aquests trossos que no tenen gens emboliquen a els que si que en tenen.
Quan un gen s’altera i és un gen que té a veure amb la regulació de la divisió cel·lular o reparació cel·lular és quan pot començar un tumor. La cèl·lula es començarà a dividir sense control.
Hi ha càncers que afecten més a les dones i n’hi ha que afecten més als homes, perquè?
Perquè les cèl·lules afectades estan sotmeses a missatges de les hormones. Hi han càncers de mama que son hormonodependents, es a dir que l’hormona s’uneix amb un receptor de la cèl·lula i fa que aquesta cèl·lula es comenci a dividir. Tenim tractaments per intentar que no s’uneixi aquest receptor, intentar destruir-lo i inhabilitar-ho. El mateix sistema amb els càncers de pròstata.
Quins són els tipus de càncer més freqüents en la població? Perquè?
El càncer més freqüent depèn de la situació geogràfica. Les ultimes dades que tenim de la OMS i de la IAR (que recull la informació dels hospitals de tot el món per tal de fer estadístiques) diu que els càncers més freqüents al món al 2015 han sigut : el de pulmó, el de mama i el càncer de pròstata.
Al estat espanyol al 2015 es van registrar 250.000 casos de càncer i els més freqüents van ser: El càncer colorectal, el càncer de pròstata, el càncer de pulmó, el de mama i el de bufeta
Per què creu que últimament el càncer és una malaltia que, per desgràcia, està en auge?
En els últims 2 anys els números de tumors diagnosticats han experimentat un creixement constant degut a l’augment poblacional però també degut a les tècniques de detecció precoç. També creix la xifra per l’envelliment de la població, vivim més anys i tenim mes temps perquè les nostres cèl·lules es puguin alterar.