General: 932 850 010
Urgències: 932 850 777
El son esta present cada dia i apareix quan hi ha un desig per dormir, seguidament hauria de produir-se un descans. El trastorn és quan en lloc d’aquest descans reparador, es produeix un descans més curt, interromput o te poca qualitat per que després puguis funcionar durant el dia. El son no és substituïble per res. El son és imprescindible. És fonamental per tot del cos. Hi ha trastorn quan hi ha conseqüència.
Si dormim malament, hi ha un trastorn del son. El trastorn el mesurem pel que passa durant el son i també per com esta la persona durant el dia. Pot ser una persona que diu que dorm 4/5 hores i està bé, hauríem de veure com passa el dia. Pot ser en algun moment del dia esta irritable o té son o li costa pensar amb claredat.
Depèn, el més freqüent és dormir poc. Un 30%, 40% dels adults estem dormint menys del que necessitaríem i de manera sistemàtica. Això acaba provocant un impacte normalment de somnolència o estat anímic baix. Després està el que dorm moltes hores però no dorm amb qualitat. Les conseqüències tendeixen a ser les mateixes.
Si, el primer problema és que el dia, la llum , el soroll i la activitat no està preparat. Nosaltres som animals diürns, estem preparats per descansar i desconnectar al vespre. La majoria de persones que treballa a la nit dorm poques hores, es improbable que dormin 8 hores.
Es una mica complex, però en termes generals: en un nadó petit, 13 hores, en un nen d’un any amb 12 hores tenim prou, un adolescent 9 hores i en un adult entre 7 i 9 hores.
Prendre el son seriosament, convertir el son en una prioritat. Per exemple, als EEUU van fer en dues universitats una proposta: entrar una hora més tard. Recordeu que als EEUU als 16 ja tenen carnet de conduir. Una de les coses que van observar és que van reduir de manera dràstica els accidents de cotxe.
La apnea vol dir pausa respiratòria i és un trastorn que es caracteritza per fer pauses respiratòries repetides mentre estàs dormint. Quan fem pauses respiratòries , el cervell ha de fer-nos despertar per a què tornem a respirar de nou, moltes vegades no som conscients. Això implica un son fragmentant, de mala qualitat, a més de les totes les conseqüències respiratòries. Amb els adults s’ha començat a relacionar amb tensió alta, síndrome metabòlic, amb risc de patir malalties cardiovascular...
Si, depèn del grau. En els nens la solució és gairebé sempre quirúrgica, fem que el quadre obstructiu s’arregli amb uns resultats espectaculars.
En els adults l’abordatge quirúrgic funciona pitjor. El més freqüent és col·locar un aparell que es diu CEPAP. El CEPAP és un compressor petit que el que fa és enviar aire a pressió que aconseguit mantenir oberta la via respiratòria.
El ronc es la introducció de les apnees. Què vol dir roncar? Doncs que l’aire està passant per un lloc estret. Ens dormim, es relaxa la nostre musculatura de la part via respiratòria alta i comencem a roncar. Aquesta relaxació progressa i aquest ronc s’acaba convertint en una apnea.. Això es pot repetir 100 o 200 vegades a la nit.
Depèn. Si es ronca en relació per exemple d’una rinitis, amb un tractament pot millorar. Si estem molts cansats, la relaxació és tan brusca que pot fer també roncar.. Intentant evitar o prendre mesures ens podria ajudar.
És molt difícil una resposta que vagi bé per tothom. Ara per exemple estem veient que s’utilitzen molt les tablets i mòbils abans de dormi, al llit. Aquest acte està agreujant el problema. Nosaltres tenim una hormona que es diu melatonina, li diem la hormona de la foscor. Aquesta melatonina la necessitem per a què ens vingui la son i la llum dels aparells electrònics eviten l’aparició de la melatonina.
Dr. Cilveti, Robert - Especialista en Trastorns del son